Salvador Bonaplata. El germà gran d'una gran família

El nom Bonaplata es troba en el centre de qualsevol història de la industrialització catalana. L’aplicació del vapor a les màquines de filar i teixir cotó de l’empresa Bonaplata, Rull, Vilaregut i Companyia el 1832 és una fita històrica i rica.

Salvador Bonaplata i Corriol (Catalunya, la fàbrica d’Espanya, 1833-1936, 1984). era l’hereu d’una família barcelonina de cotoners estampadors. El seu germà Josep fou el creador de Bonaplata, Rull, Vilaregut i Companyia.

Però Josep Bonaplata, el promotor d’aquesta empresa, pertany a la segona generació dels Bonaplata industrials cotoners. La primera és representada pel seu pare Ramon Bonaplata i Roig, que es dedicà a l’estampació, l’activitat tèxtil tradicional. El seu fill gran, Salvador, s’incorporarà naturalment a l’empresa del pare, mentre els altres germans —començant per Josep— s’han d’espavilar pel seu compte.

L’any 1829, Ramon Bonaplata i el seu fill Salvador, amb catorze taules d’estampació, s’han situat entre els industrials importants de Barcelona, al carrer de Sant Pere més baix, núm. 10.

Ramon Bonaplata, pare, va morir el 1833. La seva indústria d’estampats passà al fill gran Salvador. Aquest participà amb capital en l’aventura del seu germà Josep —Bonaplata, Rull, Vilaregut i Companyia— però no en la feina, ja que continuà el negoci familiar.

El paper de Salvador devia créixer, ja que el 1830 era el president del ram d’estampats de la Comissió de Fàbriques i el 1836 fou designat president únic de l’esmentada comissió, mantenint el paper protagonista del ram des de la seva creació. Quan deixà el càrrec el 1838 el traspassà al seu gendre Valentí Esparó, convertit en metal·lúrgic, al front d’una de les primeres foneries catalanes.

Amb la desaparició de Bonaplata, Rull, Vilaregut i Companyia el 1835, Salvador Bonaplata i els seus fills es consideraran hereus i successors del primer vapor català. En un anunci del 1895, es presentaran com "la primera industria que en 1832 estableció motor a vapor", una referència explícita al vapor cremat.

Un altre membre de la família que es dedicà també a la indústria fou el seu fill, Ramon Bonaplata i Nadal, el qual trobem com a estampador a mà el 1854 i amb el mateix domicili que el pare, que és ara al núm. 73 del carrer de Sant Pere més baix.

Ramon Bonaplata i Nadal començà la seva activitat com a industrial, però la deixà aviat. L’any 1843 fou segrestat a Sarrià per una colla en les anomenades bullangues de la Jamància, juntament amb el seu cunyat i altres que foren assassinats. Ell aconseguí escapar, però el fet l’afectà fortament. Formà part de la directiva de l’Institut Industrial de Catalunya i de La Maquinista, però les seves activitats principals foren la política i l’agricultura. Com a polític fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona i diputat a Corts pel partit de Granollers. Com a terratinent tingué cura d’una finca de propietat a Santa Perpètua de la Mogoda. Morí el 3 d’abril de 1869 als cinquanta-cinc anys d’edat.

Anunci (Barcelona en la mano, 1895). Els fills de Salvador Bonaplata es consideraran successors del primer vapor català.

D’altra banda, Salvador Bonaplata i Corriol morí el 1855. L’empresa quedà en mans del seu fill Salvador Bonaplata i Nadal, fill de la seva segona dona, Margarida Nadal, el qual continuà la fàbrica d’estampats, donant-li cada cop més volada. El barri on treballava no era el més adequat per a les operacions de blanqueig que les peces exigien. Fou un dels primers industrials del ram que buscà espai pels prats de Sant Martí de Provençals, on traslladà també l’estampació.

L’any 1862, Salvador Bonaplata i Nadal tenia dues màquines cilíndriques, dues tondoses i un departament de blanqueig, que donaven feina a cinquanta-un obrers.

A la mort de Salvador l’empresa quedà a nom de Fills de Salvador Bonaplata. Era senzillament Can Bonaplata per als habitants de Sant Martí de Provençals, la fàbrica d’estampats de la carretera de Mataró, núm. 314. Els hereus la feren créixer i posaren el despatx a prop de la plaça d’Urquinaona de Barcelona —carrer de Bilbao, núm. 208 (la part alta de l’actual Via Laietana que toca a aquella plaça)—.

La casa Bonaplata no abandonà mai els estampats. Al final de segle la seva especialitat eren les cretones, uns teixits de fil gruixut de cotó, estampats.

L’empresa s’acabarà amb el final de segle per raons familiars. Salvador Bonaplata i Fàbregas, la quarta generació, morí molt jove el 1893, deixant l’empresa en mans de les seves germanes Dolors i Josefa. El negoci es mantingué fins el 1897, poc després de la mort de Dolors Fàbregas, esposa de Salvador Bonaplata i Nadal, el 1893.