Tres empreses estameres terrassenques
Empreses participades per la família Salvans.
Al final del segle XIX i, concretament el 1888, Terrassa era una ciutat que tenia una important indústria dedicada a la fabricació de draps de llana i de gèneres de novetat. Aquests teixits es feien amb fil de llana cardada i amb fil de llana pentinada —estam—. Tot i el volum de la indústria, no hi havia a la ciutat cap fabricant de filatura d’estam. Aquest s’havia de comprar a Quadras, Feliu i Companyia o bé a fabricants francesos i belgues.
El caràcter de novetat dels gèneres que fabricaven no s’avenia gaire amb aquesta dependència de l’exterior. La moda requereix presentar el producte desitjat en el moment precís i no perdre el temps important la primera matèria. Els fabricants tenien necessitat d’una filatura d’estam propera a ells.
Aquesta demanda va ser tan evident que el 1889 dues empreses llaneres terrassenques tradicionals iniciaren la filatura d’estam.
Les dues empreses dels germans Salvans
Els germans Joan (a l'esquerra) i Lluís Salvans i Armengol (a la dreta) crearen una filatura d’estam a Terrassa el 1889. (Terrassencs del mil vuit-cents, B. Ragon, 1933).
Els germans Joan i Lluís Salvans i Armengol eren terrassencs, nascuts a la meitat del segle XIX —1848 i 1852, respectivament—, sense cap patrimoni familiar al darrere. Es van dedicar a la indústria llanera perquè era el que feien tots els terrassencs espavilats i ambiciosos i ho devien fer començant amb ben poca cosa, però comptant amb el suport d’amics que confiaven en la capacitat dels dos nois.
El 1880 es constituïa Salvans Germans i Busquets. Era la unió d’un nom nou en la indústria amb un dels més vells i prestigiats de la indústria terrassenca; el d’un nom que començava a donar-se a conèixer i el d’un nom que s’acabava.
Els Busquets formaven part d’una família de fabricants de teixits de llana, que tenia les arrels al segle XVIII i es consoliden durant la primera part del segle XIX, en el que són els inicis de la industrialització catalana. El 1803 els germans Pau i Francesc Busquets són fabricants de draps i baietes, una activitat que mantindran durant molts anys. Quan Ferran VII va a la vila de Terrassa, l’abril del 1828, una de les visites obligades fou la casa-fábrica de paños y franelas de Don Pablo Busquets. El 1844 presentaren els mateixos productes a l’Exposició de Barcelona. Tenint en compte que en Pau Busquets es mantindrà com a filador de llana fins el 1869 hem de pensar que era ja una altra generació.
L’esmentat Pau Busquets va plegar al voltant del 1870. Però els seus fills, Salvador i Josep Busquets i Soler, mantindran l’activitat industrial. El 1873 Josep Busquets és el president del Gremi de Fabricants de Terrassa, que dóna origen a l’Institut Industrial, i el seu germà Salvador figura al final d’aquesta dècada com a membre de l’esmentada institució.
Salvador Busquets (1839-1901) ha passat a la història més que no pas com a industrial, com a home preocupat pel problema obrer. És clar que si va poder prendre una sèrie d’interessants iniciatives en aquest sentit és perquè devia tenir els recursos financers per a fer-ho i aquests havien de procedir de la fàbrica. Salvador Busquets, seguint els principis de la doctrina social catòlica, fundà l’Asil Busquets, construí cases per als obrers, promocionà el Sindicat Agrícola Comarcal i una cooperativa de queviures. Va publicar un escrit titulat “Programa de reformes socials i econòmiques”, basat en les encícliques papals.
Com dèiem, l’any 1880 es constituí a Terrassa la raó social Salvans Germans i Busquets, que recollia l’herència d’aquests darrers i incorporava per primera vegada els Salvans a una empresa llanera de gruix. La fàbrica s’instal·là al carrer de Sant Pere núm. 34 i es dedicava a la filatura de llana cardada i a la fabricació de draps. Tècnicament no aportava res de nou. Va arribar a tenir un centenar de treballadors i participà en dues exposicions, la Universal de Barcelona (1888) on guanyà una medalla de plata, i la de París l’any següent (1889).
La novetat fou la instal·lació per primera vegada a Terrassa de l’enllumenat elèctric, que s’inaugurà el 14 de maig de 1888. Hi funcionaven tres làmpades d’arc voltaic, amb la força generada per una dinamo americana. L’instal·lador fou Francesc Giralt i Serra, un personatge polifacètic, apassionat pels avenços tecnològics, que havia muntat una petita central elèctrica a casa seva.
L’any 1889, els germans Salvans s’associaren amb Ponsà i Saus, uns industrials de Sabadell, per endegar una filatura d’estam. Era aquest un altre negoci i una altra empresa. La primera, Salvans Germans i Busquets, continuarà fins als primers anys del segle XX.
Paper comercial de Francesc Salvans, 1908. El 1893 els dos germans Salvans se separaren. Els seus fills continuaren cadascun pel seu compte.
La nova filatura d’estam tindrà una vida molt agitada. Si més no des del punt de vista jurídic, com a conseqüència del moviment de socis. El 1893 els dos germans Salvans se separaren. Lluís Salvans i el seu fill instal·laran una altra filatura d’estam pel seu compte. Ara tindrem Salvans, Ponsà i Saus, per un costat, i Salvans i Companyia, Societat en Comandita, per l’altre. Que tampoc no duraran gaire per la desaparició del nom Saus, primer i de Ponsà, després, a la primera d’elles i per l’aparició a la segona com a soci únic de Joan Salvans i Pascual, quan morí el seu pare Lluís. A la mort del primer Joan Salvans, el 1903, havia quedat al davant de l’empresa el seu fill Francesc Salvans i Armengol.
La fàbrica de Francesc Salvans es trobava dintre del Vapor Galí, carrer de Sant Leopold, mentre la de Joan Salvans i Pascual formava part del Vapor Monset al carrer de Sant Antoni, núm. 32.
Els Torrella
Els Torrella pertanyen a una de les velles famílies terrassenques. La fàbrica de Jaume Torrella figura entre les més avançades que hi ha a la ciutat en una data també tan avançada com la dècada dels quaranta (Diccionario de Madoz). A l’Exposició del 1860, Antoni Torrella hi va fer un gran paper amb els seus draps de llana. Era la seva una fàbrica de filatura de llana cardada i de tissatge.
Els seus successors, Torrella Germans, es distingiran per iniciar una doble fabricació. Al costat dels productes tradicionals dels llaners tenen, també a Terrassa, una fàbrica de torçats de seda i de brodats mecànics en relleu. Aquests brodats, precisament, foren considerats una de les revelacions de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, i meresqueren una medalla d’or (vegeu Josep Maria Serrate, “Revelaciones industriales de la Exposición Universal de Barcelona”, a Conferencias dadas en el Ateneo Barcelonés, Barcelona 1890, pàg. 225).
Jaume Torrella i Solà figura com un dels participants en l’acte de constitució de l’Institut Industrial de Terrassa, el 1873.
Però ara hem de deixar els Torrella per uns moments i entrar en un terreny poc aclarit, encapçalat pel nom Vilumara.
El 1887 es constituí Vilumara i Companyia, a Terrassa, amb la intenció de dedicar-se a la filatura de llana i probablement, a la filatura d’estam. Els socis eren Ramon Vilumara, els germans Joan i Lluís Salvans i Armengol, Lluís Busquets i Benet Cases i Montserrat (vegeu Industria e Invenciones, 1887, pàg. 136). Els germans Salvans, com hem vist, tiraran endavant pel seu compte i lògicament separant-se abans d’aquesta societat.
Dos anys més tard una empresa que porta la denominació Ricard Vilumara i Companyia, Societat en Comandita (1889) realitza l’esmentada filatura d’estam.
El 1893 tornem a trobar els germans Torrella, que es fan càrrec de Ricard Vilumara i Companyia, tot mantenint i augmentant la producció. El 1906, la societat passarà a denominar-se Fills d’Enric Torrella.
L’empresa era instal·lada al carrer Galileu: el Vapor Torrella. Els seus components eren Enric (1874-1937) i Antoni (1878-1938) Torrella i Sagrera. El primer havia estudiat a l’Escola de Comerç de Lió (França) i havia fet pràctiques industrials a Bradford i Halifax (Anglaterra). Antoni Torrella era enginyer industrial per l’escola de Barcelona i havia fet les seves pràctiques a França a la fàbrica de la Société Alsacienne de Constructions Mecaniques. Era catedràtic de mecanismes i motors a l’Escola Industrial de Terrassa.
El Vapor Torrella funcionava amb una màquina de vapor construïda a Bèlgica. El 1914, Fills d’Enric Torrella treballava dos milions de quilograms anuals de llana. A la fàbrica hi havia 250 obrers. Va ser visitada el 1904 per Alfons XIII.
La creació de SAPHIL
D’esquerra a dreta: F.Salvans i Armengol, E.Torrella de Sagrera, A.Torrella de Sagrera, J.Salvans i Pascual, F. Massana i Figueras i A.Torrens i Astals. (Sociedad Anonima de Peinaje e Hilatura de Lana 1920-1945). La Societat Anònima de Pentinament i Filatura de Llana -SAPHIL- fou el producte de la fusió de quatre empreses estameres terrassenques.
L’11 de desembre de 1919 es constituí a Terrassa la Societat Anònima de Pentinament i Filatura de Llana (SAPHIL). Era el producte de la fusió de quatre empreses estameres: Francesc Salvans, Joan Salvans i Pascual, Fills d’Enric Torrella i Francesc Massana (ex-Niquet) —per a aquesta darrera vegeu Ernest Niquet, de Reims—. El primer consell d'Administració (1919) va ser el següent:
- President: Francesc Salvans i Armengol
- Vice-president: Joan Salvans i Pascual
- Secretari: Antoni Torrella de Sagrera
- Vocals-gerents: Francesc Massana i Figueras; Amadeu Torrents i Astals
- Vocals:
- Francesc Comas i Singla
- Delfí Pascual i Ubach
- Enric Torrella de Sagrera
- Joan Bach i Gorina
- Josep Salvans i Piera
- Enric Fernández i Torrella
L’objectiu social era “la manufactura i venda de filats d’estam, així com també la manufactura 'a façon' de rentatge i pentinament de llanes”. Aquesta darrera modalitat responia a la integració de l’empresa dels Torrella, els quals tenien al carrer de Galileu una maquinària de classificació i rentatge de llanes que permetia excedir la producció de filatura de la nova empresa catalana.
Fàbrica del carrer de Galileu, a Terrassa, que havia estat de Fills d’Enric Torrella. (SAPHIL, 1929).
La indústria llanera, com tota la indústria tèxtil catalana, havia tingut els seus bons anys amb la Gran Guerra. Les empreses de Terrassa havien guanyat molts diners en trobar-se amb una demanda exterior que no discutia preus, mentre a l’interior de l’estat la demanda es mantenia i augmentava, gràcies a l’enriquiment de la seva classe productiva. Les exportacions foren considerables i la majoria de les empreses augmentaren la seva capacitat de producció. Acabada la guerra europea, la normalització dels mercats internacionals i la retirada de la demanda extraordinària provocada per la guerra marcava l’inici de dificultats per a colocar la producció. Les quatre indústries estameres creadores de SAPHIL buscaren la concentració com a sistema d’afrontar els problemes de sobreproducció que s’apropaven. La concentració permetria augmentar la productivitat, rebaixar costos i mantenir-se competitius.
Fàbrica de la carretera de Martorell a Terrassa que havia estat de Francesc Massana (SAPHIL, 1929).
Les quatre empreses aportaven cadascuna la seva pròpia fàbrica: la primera al carrer de Sant Leopold (Francesc Salvans), la segona a la Rambla d’Ègara (Joan Salvans i Pascual), la tercera a la carretera de Martorell (Massana, ex-Niquet) i la quarta al carrer de Galileu (Torrella). La producció es concentrà en el que eren els dos vapors de propietat —Massana i Torrella— que tenien pous d’aigua, necessaris per al rentatge de les llanes.
La societat es crearà amb un capital de 15 milions de pessetes, dels quals figuraven com a desemborsats 11 milions, que era la valoració que es dóna als actius aportats pels socis.
La família Salvans ocuparà els càrrecs més rellevants de la societat, si bé la gerència quedarà en mans de dos altres socis.
La nova empresa es posarà en marxa el primer de gener del 1920.
La fàbrica de Ripoll i la reestructuració de l'empresa
Fàbrica (a dalt) i canal i habitatge dels directors, a la colònia de Santa Maria, a Ripoll. SAPHIL buscarà l’energia hidràulica amb la creació de la fàbrica i colònia de Santa Maria a Ripoll, al costat del riu Ter (SAPHIL, 1929).
Pocs mesos després de constituïda l’anònima, SAPHIL comprava la fàbrica i colònia de Santa Maria, a Ripoll, que era propietat de Ramon Bach. La fàbrica aportava la concessió d’un salt d’aigua i l’energia hidràulica corresponent, en el riu Ter. Era el primer canvi a introduir a l’empresa per rebaixar costos de producció. La maquinària que s’instal·là procedia de la fàbrica de Francesc Salvans, que es tancarà en benefici de la nova (1924).
El canal de la fàbrica tenia un quilòmetre de longitud i el salt produïa una força de 400 cavalls.
El 1922 la societat introduirà el tint de les llanes a la fàbrica del carrer de Galileu. L’aigua imprescindible arribarà ara de la Mina Duran, comprada aquest mateix any, i de catorze plomes d’aigua de la seva propietat de la Mina Pública d’Aigües de Terrassa.
La fàbrica de la Rambla d’Ègara es tancarà el 1929. La del carrer de Galileu es convertirà en la primera de l’empresa. Allí hi havia el domicili social, la gerència i l’administració.
L’any 1929, SAPHIL té 27 200 pues de filar i 5 700 de tòrcer, que representen el 17% de les existents a l’estat espanyol per a llana pentinada. El seu personal és de 1 100 persones, de les quals 900 treballen a les fàbriques de Terrassa i 200 a la de Ripoll.
SAPHIL creà un centre de compra de llanes extremenyes, amb seu a Mèrida.
SAPHIL. Recursos propis (en milers de pessetes), i pues de filar, personal i import dels jornals, 1920-1929.
Fets posteriors
1931 - S’obté la concessió per a un nou salt d’aigua al riu Ter, el de la Corba, amb una potència hidroelèctrica de 580 cavalls. Es compren nous terrenys al costat del riu.
1932 - L’aigua és una font de preocupació a Terrassa. Es compren els drets sobre la Riera del Palau i la Mina Serra, a la mateixa ciutat.
1934 - El gerent de SAPHIL, Francesc Massana i Figueres, és assassinat.
1936 - En iniciar-se la guerra civil foren assassinats Francesc Salvans i Armengol, Amadeu Torrents i Astals i Joan Salvans i Piera. El primer era el president de l’empresa des de la constitució i els altres dos, consellers.
1939 - Les fàbriques no resultaren perjudicades per la guerra.
1940 - El que no havia fet la guerra, ho farà un aiguat. La fàbrica i colònia de Ripoll queden malmeses per la força de l’aigua.
1941 - El domicili social de la societat es trasllada a Madrid. Les raons que dóna l’empresa són la centralització a la capital de totes les activitats econòmiques, la relació amb els organismes oficials, la major facilitat de comunicació amb les províncies ramaderes i l’equidistància amb el mercat espanyol.
Acció de SAPHIL, 1975. El 1941 el domicili social de la societat es traslladà a Madrid.
Les raons, en realitat, eren econòmiques i especialment fiscals. A Madrid la pressió fiscal era inferior a la que s’aplicava a Catalunya i el domicili madrileny feia guanyar simpaties amb vista a l’administració. Per exemple, a l’hora d’aconseguir que respectessin la seva xarxa de compra de llanes.
SAPHIL tindrà una llarga vida. El 1990 demanarà la suspensió de pagaments. El 1991 s’instarà la fallida i s’iniciarà el procés de liquidació.
Bibliografia
- Sociedad Anónima de Peinaje e Hilatura de Lana, al finalizar la primera década de su actuación. Terrassa 1931.
- Sociedad Anónima de Peinaje e Hilatura de Lana (SAPHIL). Madrid 1920-1945. Barcelona 1946.