Solsona, Estruch i Companyia. La Llinera de Premià

Fragment de paper comercial. Solsona, Estruch i Companyia eren uns comerciants de Barcelona que incorporaren l’activitat industrial en crear La Llinera de Premià.

Els socis principals de Solsona, Estruch i Companyia eren Josep Oriol Estruch i Sabadell i Josep Solsona i Mas. Tenien una casa de comerç de teixits molt antiga que havia començat amb el nom de Solsona, Malet, Estruch i Companyia, amb botiga al carrer de l’Argenteria, núm. 37. La seva entrada a Premià s’ha de veure com la seva incorporació a les activitats industrials. Es va produir al final del segle XIX.

Oriol Estruch i Josep Solsona moriren el 1903 amb quinze dies de diferència, però els seus successors mantindran la producció industrial i comercial.

A Premià, i sota la denominació esmentada, fabricaran gèneres de lli i cotó: holandes, drils, llenços i productes per a vestits d’home. Comercialment prendran una iniciativa: l’obertura d’una botiga al carrer de Fontanella, núm. 12, de Barcelona, destinada a la venda a l’engròs i al detall dels seus productes i d’altres de la competència. El 1913, quan ells ja feia uns anys que hi estaven instal·lats, es va obrir la botiga de Fills d’Antoni Feliu, al mateix carrer i al seu davant, amb productes molt semblants. Recordem que els Feliu eren a Parets, però venien de Vilassar de Dalt, i Solsona i Estruch estaven situats a Premià de Mar.

La botiga de Solsona, Estruch i Companyia, al carrer Fontanella de Barcelona (1910); a sota, imatge de l'interior.

Mentrestant, Claudi Sampere —aleshores ho escrivia així— tenia una fàbrica de teixits de lli a Teià i un despatx a Barcelona, al carrer de Fontanella, núm. 13. El cognom és corrent al Maresme.

Al final de segle (1898) Claudi Sanpere s’associarà amb els Mayolas, i constituí Sanpere i Mayolas, Societat en Comandita, amb base i fàbrica a Premià. El negoci aviat quedarà a nom de Claudi Sanpere, com a únic titular. Es manté la producció de teixits de lli, però ampliada a dues fibres més: la seda i el cotó.

El 1934 es constituí la Societat Anònima Sanpere per substituir la societat individual. Entraran en la producció de paracaigudes de seda. Acabada la guerra l’empresa obrirà una segona fàbrica a Gavà.

El 1961, la societat separà les dues activitats principals en crear-se la Societat Anònima Sanpere de Paracaigudes, en la qual participaran els socis de la Sanpere inicial i alguns de Filatures Caralt Pérez, SA. La SA Sanpere es manté.