Els primers són fàcilment identificables: flagel·lats piriformes, simètrics amb la part anterior més ampla, de 6 a 10 μm d’amplada per uns 20 de llarg, amb 8 flagels que li donen mobilitat. Els cists són ovalats i són proveïts d’una membrana molt refringent. S'adhereix a la mucosa intestinal de l’home i del porc per mitjà d’uns òrgans suctors, i la seva infecció és, llevat de casos greus, asimptomàtica (lambliasi).
Les gibberel·lines estimulen el creixement, la germinació, l’espigueig i la partenocàrpia.
Poden ésser endocrines o de secreció interna, si produeixen secrecions que van a parar al sistema circulatori de l’animal, i exocrines o de secreció externa, si produeixen secrecions que s’aboquen a l’aparell digestiu o al genitourinari o bé a l’exterior del cos de l’animal.
S'esdevé només en alguns microorganismes, algues i plantes superiors, en regions de ràpid consum de lípids, com són ara les llavors que emmagatzemen lípids, i que durant la germinació i mitjançant aquest cicle, es transformen en glúcids.