Sovint hom l’anomena pigment del desgast, puix que la seva quantitat augmenta amb l’edat.

És de natura peptídica i hom en coneix dues de diferents: la β-lipotropina, de 91 residus d’aminoàcids, i la α-lipotropina, de 58 (d’idèntica estructura amb els aminoàcids 1-58 de la β-lipotropina). Totes dues contenen un heptapèptid que és comú a l’hormona adrenocorticotròpica i a la melanocitostimulant. Hom creu que la β-lipotropina podria fer de precursor d’altres hormones i neuroreguladors com la β-endorfina i la metionina-encefalina.

La lisi es pot produir espontàniament, per degeneració de les cèl·lules (els seus agents són les substàncies lítiques intracel·lulars), biològicament, per acció de bacteriòfags, o fisicoquímicament, per nombrosos agents lítics (ultrasons, tractaments mecànics, HCl, etc).

Això produeix un cert nombre de nous bacteriòfags virulents i la lisi de la cèl·lula bacteriana. Els virions infecten altres soques i repeteixen el cicle lític.