El miogen constitueix prop de la meitat de la fracció proteica del sarcoplasma.

El miòmer es convertirà en els músculs dorsals.

Aquest procés dóna com a resultat la constitució de dues cèl·lules filles. En la mitosi hom pot distingir la profase, la metafase, l’anafase i la telofase. En la profase el material genètic s’enrotlla i pren consistència en els cromosomes, que es fan visibles al microscopi. La membrana nuclear comença a esmicolar-se. Entre els dos centríols, que s’han duplicat durant la interfase prèvia a la mitosi, s’agrupen una colla de fibres, que formen el fus acromàtic. Cap a la fi de la profase desapareix el nuclèol.

Són cèl·lules flexibles, car la paret cel·lular no és totalment rígida. Secreten abundants mucositats. Formen cossos fructífers, constituïts per cèl·lules resistents a la dessecació (microcists), que fins i tot poden tenir 1 mm d’alçada i aspecte arborescent. Alguns són cel·lulosolítics.

L’observació microscòpica d’aquestes gotes mostra que són formades per cèl·lules esfèriques i de parets gruixudes, anomenades microcists, que poden suportar la dessecació i ésser viables durant llargs períodes.