Aquest darrer no és general a tot el domini lingüístic: manca als parlars occidentals i a l’alguerès. La distribució d’ambdues solucions al català central i als altres parlars orientals és relativa i depèn de l’accent d’intensitat, per tal com si la grafia compareix en posició tònica (avi, bufar, sal) es dóna el primer fonema, mentre que en posició àtona (pera, cosa, fusta), es produeix el segon vocal neutra. La pronúncia del fonema [a] presenta màxima obertura maxil·lar, no gens de labialització i llengua plana, fets que determinen un formant bucal d’un volum superior al de qualsevol altre fonema del sistema; d’altra banda, el postdors i l’arrel de la llengua, en recular envers la paret faríngia, determinen un formant faringi mínim. La seva constitució acústica resulta així mateix d’un primer formant que oscil·la entre 440 i 650 cicles per segon de freqüència, i un segon formant la freqüència del qual sol fluctuar entre els 850 i els 1.500 cicles per segon. Del seu contacte amb altres fonemes del sistema resulten dues variants combinatòries fonamentals: una de palatal, entre o davant fonemes palatals o, si més no, avançats (faig, mare, xai), i una altra de velar, al costat de fonemes igualment posteriors (moral, caure, sac), bé que no hi ha una frontera ben clara entre ambdues, en totes les regions intermèdies. En conjunt, el fonema [a] ocupa la posició central i el quart grau d’obertura en el sistema triangular del vocalisme català i és, per tant, el fonema acústicament més perceptible.
Origen del fonema [a] del català
El fonema [a] del català actual procedeix històricament d’altres fonemes [a]; no és, doncs, el resultat d’un canvi fonològic. En la majoria dels mots d’evolució popular procedeix de la a mitjana del llatí vulgar, resultat de la confusió de a breu i a llarga del llatí clàssic (mà, nas, fava, cantar). En la resta dels mots populars, procedents d’altres llengües (llengües preromanes, grec, llengües germàniques, àrab), en els mots erudits d’origen llatí o grec i en els manlleus a d’altres llengües modernes (occità, castellà, francès, italià, llengües ameríndies, anglès, alemany, etc.) procedeix també de fonemes iguals o similars (bassa, prestatge, bram, almogàver; laic, drama; espasa, borratxo, garatge, piano, huracà, bar, blocaus).