Usos d’a
| Usos | Exemples | |
|---|---|---|
| 1. Expressa relacions circumstancials de lloc que denoten | L’indret on és o s’esdevé alguna cosa |
Tenir botiga a la ciutat.
Viure a València.
|
| La direcció devers un punt (sovint en correlació amb la preposició de) |
Anar a veure una pel·lícula.
Els vols diaris a París.
Anar de Barcelona a Perpinyà.
|
|
| El terme final d’un moviment, propi o figurat | Arribar al riu. Aquest negoci va al desastre. | |
| En correlació amb de, el terme final d’una distància | De banda a banda del carrer. | |
| 2. Expressa relacions circumstancials de temps que denoten | El moment o el temps en què és o s’esdevé alguna cosa | Som a la matinada. Dinem a les dues. Vindré a l’hivern. |
| El terme final d’un lapse (sovint en correlació amb la preposició de) |
Arribar a final de mes.
Treballar de sol a sol.
|
|
| 3. Expressa relacions distributives per a introduir la quantitat assignada a la unitat |
Anar a cent per hora.
Vendre un llibre a dotze euros.
|
|
| 4. Depenent de determinats verbs que regeixen complement preposicional, expressa una relació de transmissió o de direcció afectiva |
Accedir a una petició.
Contribuir a la capta.
Sobreviure a les dificultats.
|
|
| 5. Introdueix normalment el complement indirecte | Comunicar la notícia al públic. Telefonar els resultats a algú. | |
| 6. Introdueix el complement directe representat per un pronom personal fort, i excepcionalment els complements directes dels verbs quan l’ordre dels mots no és suficient per a evitar l’amfibologia | Mirar-lo a ell. Interrogar-se l’un a l’altre. | |
| 7. Introdueix els infinitius que depenen | De verbs que regeixen a o en davant un substantiu |
Incitar a lluitar. Tardaven a fer-ho.
Han vacil·lat a tornar tan aviat.
|
| De verbs que expressen una percepció dels sentits | Ho sentireu a dir. T’he vist a venir. | |
| 8. Depenent de determinats adjectius, expressa una relació d’atribució o de direcció afectiva | Útil a la humanitat. Amatent a obeir. | |
| 9. Expressa la relació entre determinats adverbis de manera i llurs complements preposicionals | Guanyen proporcionalment al treball de cadascú. | |
| 10. Depenent d’un substantiu o del pronom res, indica que l’acció del verb en infinitiu està pendent d’ésser realitzada o complida (equival a per) |
Tinc moltes coses a dir-vos.
No hi ha res a dir. Temps a venir. Qüestions a tractar.
|
|
| 11. Expressa la relació circumstancial en locucions adverbials | De lloc |
A muntanya.
A pagès.
A taula.
|
| De temps |
A trenc d’alba.
A deshora.
|
|
| De manera |
A tomballons.
A contracor.
A peu.
A l’engròs.
|
|
| 12. En concurrència amb l’article definit i la preposició de, serveix per a formar locucions prepositives |
al damunt de, al darrere de.
|
|