Utilitzava grans tisores de molles sense punta (tisores d’abaixar) i treballava damunt un taulell. Era un dels oficis auxiliars de la fabricació de teixits de llana, sovint unit al de paraire. A Barcelona, aquests dos oficis s’agrupaven en una sola confraria des d’abans del 1459. València i, sembla, totes les poblacions catalanes amb indústria llanera tingueren gremi de paraires i abaixadors. Actiu encara al s XVIII, aquest ofici inicià la davallada al segle següent, amb la generalització de les tondoses.
m
Història
abaixador Xilografia del s XVIII
© Fototeca.cat
Menestral que abaixava draps de llana.