No és una veritable paràlisi, perquè el malalt, assegut, pot moure a voluntat les extremitats inferiors; la deficiència radica en la pèrdua de l’ordenació dels moviments que intervenen en la realització automàtica de la funció ambulatòria. Atesa aquesta alteració no paralítica, algú ha considerat l’abàsia com una apràxia de la marxa. Gairebé sempre l’abàsia és acompanyada per l'astàsia; aquesta combinació dels dos trastorns condueix a l’estat anomenat astàsia-abàsia.
f
Patologia humana