abat coadjutor

m
Cristianisme

Abat elegit pels monjos en vida del seu antecessor resignat, vell o malalt.

Tenia tota la jurisdicció, però molt sovint hom reservava a l’anterior la representació externa i la preeminència. Des del 1966 els abats elegits en aquestes circumstàncies ja no són coadjutors, sinó abats amb plens drets, els quals són perduts per l’antecessor.