‘Abbas I de Pèrsia

Shah ‘Abbas
el Gran (snom.)
(?, aprox. 1557 — Māzandarān, 1629)

Xa de Pèrsia (1567-1629) de la dinastia safàvida.

Per tal de fer front a les agressions exteriors signà un tractat desavantatjós amb l’Imperi Otomà (1590). L’any 1599 prengué Herat i el Khorasan als uzbeks. El 1600 reorganitzà l’exèrcit a l’estil europeu i derrotà diverses vegades els otomans, als quals prengué primerament Azerbaidjan, Geòrgia i Mesopotàmia (1603-07), i després Bagdad i les illes del golf Pèrsic (1623). A partir del tractat de 1636, les fronteres entre Pèrsia i l’Imperi Otomà es mantingueren estables fins al segle XIX. El 1622 prengué Kandahār al gran mogol Ǧhāngīr i, ajudat pels britànics, destruí la colònia portuguesa d’Ormuz. En morir, els seus dominis arribaven del Tigris a l’Indus. Establí la seva capital a Eṣfahān el 1598. Autoritzà l’establiment d’ordes religiosos cristians a Pèrsia.