Abbas Kiarostami

(Teheran, 22 de juny de 1940 — París, 4 de juliol de 2016)

Realitzador cinematogràfic iranià.

Després d’una etapa dedicada a la publicitat, debutà en el cinema amb el curtmetratge neorealista Nan va Koutcheh (‘El pa i Alley’, 1970). Posteriorment dirigí, entre d’altres, els llargmetratges Lebassi Baraye Arossi (‘Un vestit de casament’, 1976), Rah Hal-e Yek (‘Solució número 1’, 1978), Hamsarayan (‘El cor’, 1982), Khane-ye doust kodjast? ('On és la casa del meu amic?', 1987), que el donà a conèixer internacionalment, i Mashgh-e Shab (‘Deures’, 1989). Però l’èxit internacional li arribà amb Close-up (2010), Zendegi va digar hich ('La vida, i res més', 1992), Zire darakhatan zeyton (‘A través de les oliveres’, 1994), les dues darreres ambientades en el terratrèmol del 1990, i Ta'm e guilass (‘El gust de les cireres’, 1997), film amb què guanyà la Palma d’Or a Canes. Obres posteriors, en les quals accentuà el caràcter experimental, són: Bad ma ra khabad bord (‘El vent se'ns emportarà’, 1999), Ten (2002), Five. Dedicated to Ozu (2003), 10 on Ten (2004), Shirin (2008), Copie conforme (2010) i Like Someone in Love (2012). Ha codirigit alguns films, com ara Tickets (2005, amb K. Loach i E. Olmi) i un episodi del film col·lectiu Chacun son cinéma ou Ce petit coup au coeur quand la lumière s’éteint et que le film commence (2007), amb una trentena de directors més. Malgrat la censura imposada a partir de la revolució islàmica (1979), aconseguí que els seus films fossin tolerats fins el 2005, que l'enduriment del règim l'obligà a rodar a l'estranger.