Membre d’una família regent exiliada, el 1902 succeí el seu pare, l’emir de Najd. Les campanyes militars que emprengué li permeteren de fer-se un gran regne a Aràbia, després de la conquesta de les principals ciutats (Al-Riyāḍ, 1902; la Meca, Medina i Ǧidda, 1924-25). El 1926 fou proclamat rei d’Al-Ḥijāz i Najd, i el 1932 canvià el nom del regne pel d’Aràbia Saudita. La unitat i la independència del seu territori foren reconegudes per les grans potències en una sèrie de tractats (del 1927 al 1936). Les riqueses obtingudes de l’explotació petroliera (des del 1938) consolidaren el seu poder personal. Mantingué una política internacional d’equilibri i a la Segona Guerra Mundial restà neutral. El 1945 s’adherí a la Lliga Àrab. El succeí el seu fill Sa‘ūd.