Durant el seu regnat, d’altra banda, la crisi provocada per la força creixent de la reconquesta cristiana, la inquietud de muladís i mossàrabs i el particularisme àrab aconseguí el punt més alt. Mantingué la unitat del poder contra les ambicions dels caps locals oposant-los els uns contra els altres. El més perillós d’ells fou Ibn Hafṣūn, el qual fou, però, finalment dominat. Així i tot, no pogué evitar que el regne astur s’enrobustís i que Guifré el Pelós consolidés els seus comtats. Com a contrapartida, el 903 tingué lloc la segona ocupació musulmana de Mallorca.