La part anterior i lateral de l’abdomen és constituïda per les parets abdominals (músculs, aponeurosis i pell). Topogràficament es divideix en sectors anomenats epigastri, hipocondri dret i esquerre, fossa ilíaca dreta i esquerra i hipogastri. La part superior limita per fora amb la vora costal, i per dins, amb els pulmons i el cor mitjançant el diafragma. Al centre de la cara externa de la paret anterior de l’abdomen hi ha el llombrígol, restes cicatricials del cordó umbilical. La part inferior ve limitada pel pubis i els engonals. En condicions normals l’abdomen és tou. Segons la tensió o la relaxació dels músculs abdominals, en una persona ajaguda, és més o menys enfonsat o bombat. L’acumulació de greix o de gas contribueix a fer-lo prominent. A la percussió dóna, normalment, un so timpànic. La paret interior és enterament folrada per una membrana serosa anomenada peritoneu (peritoneu parietal), de manera que l’abdomen constitueix una autèntica cavitat (cavitat abdominal), separada de la cavitat toràcica pel múscul diafragma. La mateixa membrana pot recobrir, fins a llur peduncle d’inserció, alguns òrgans interns: el fetge, la melsa, l’estómac, el budell prim i el gros llevat del recte, l’apèndix, la vesícula biliar, els ovaris, la matriu (peritoneu visceral). Són els òrgans anomenats intraperitoneals. Quan els recobreix només en part, com és el cas del recte, de la bufeta urinària, per exemple, són anomenats extraperitoneals. Els òrgans extraperitoneals recoberts només pel peritoneu en una sola cara (ronyó, càpsules suprarenals, aorta abdominal, vena cava inferior) són anomenats retroperitoneals. Hi ha òrgans ben adossats al peritoneu parietal, com és el cas del pàncrees, que ho és al peritoneu parietal posterior.
m
Anatomia
Zones de l’abdomen
© fototeca.cat