Abdülhamit II

‘Abd al-Ḥamīd (ar)

(Istanbul, 1842 — Manisa, 10 de febrer de 1918)

Abdülhamit II

© Fototeca.cat

Soldà otomà (1876-1909).

Pujà al poder després de la caiguda del seu germà Murat V, gràcies als Joves Turcs, els quals, junt amb el visir Mithat, aconseguiren que promulgués una constitució de caràcter liberal (1876). Reprimí d’una manera salvatge la insurrecció dels països balcànics i provocà la intervenció de Rússia, que poc temps després declarà la guerra a Turquia (1877), la derrotà i l’obligà a acceptar el tractat de Santo Stefano del 1878; a més, el congrés de Berlín del mateix any decidí la desmembració de l’imperi turc. La seva política repressiva, però, continuà i es produïren altres revoltes, especialment les dels armenis, reprimides violentament. Abdülhamit II encoratjà el panislamisme, però governà despòticament i contribuí a la ruïna de l’imperi. El 1909 fou destronat pels Joves Turcs i accedí al poder Mehmet V.