Pertanyent a una influent família d’origen àrab, el seu pare fou cofundador de l’Organització Nacional dels Malais Units (ONMU). El 1964 es graduà a la Universitat de Malàisia en estudis islàmics i, posteriorment, inicià una carrera d’alt funcionari, entre d’altres, al Ministeri de Cultura (1974-78). Des del 1978 fou diputat de l’ONMU i, sempre sota el mandat del primer ministre Mahathir Mohammad, fou successivament ministre d’Educació (1984-86), Defensa (1986-87) i Afers Estrangers (1991-99). El 1999 fou nomenat vice-primer ministre fins a la dimissió de Mahathir (2003), al qual succeí en el càrrec. Revalidat en el càrrec l’any següent, els seus intents d’obertura i l’aturada d’alguns projectes li valgueren ferotges crítiques del seu antecessor. Així mateix, l’augment de les tensions interètniques i l’oposició d’una gran part del funcionariat a les mesures d’anticorrupció repercutiren en una greu pèrdua de suport a l’ONMU en les eleccions del març del 2007, tot i conservar majoria simple al parlament. El 2008 n’anuncià la dimissió, que feu efectiva a l’abril del 2009. El substituí en el càrrec el vice-primer ministre Najib Abdul Razak.