Del 1929 al 1941 fou un funcionari de l’administració feixista; des del 1944 formà part de la Liga dei Giovani Somali , partit independentista, en el qual representà la tendència més moderada. Fou president de la Liga (1954-56; 1958-59) i de l’assemblea legislativa de l’administració colonial italiana (1956-60). L’any 1959 entrà a l’assemblea constituent, i el 1960, en declarar-se la independència i la unificació de la Somàlia Italiana i de la Somàlia Britànica, esdevingué president provisional del nou estat. Fou reelegit per a sis anys el 1961 i, després de les eleccions del 1967, el substituí l’antic primer ministre Abdi Raschid Ali Shermarke. Diputat (1967-69), l’any 1969 fou empresonat arran del cop d’estat. Excarcerat el 1973, es retirà de la vida política.