S’inicià en el teatre amb el Grup d’Estudis Teatrals d’Horta, amb el qual participà en muntatges com Home amb blues (1977) o Antígona, de Salvador Espriu (1978), ambdues dirigides per Josep Montanyès. Com a actor ha treballat amb nombroses companyies, com la Companyia Núria Espert: Una altra Fedra, si us plau, d’Espriu (dirigida per Lluís Pasqual, 1978); Zitzània Teatre: Marat Sade, de Peter Weiss (dirigida per Pere Planella, 1982); la companyia Adrià Gual: Fills d’un déu menor, de Mark Medoff (dirigida per Ricard Salvat, 1984); la companyia de Josep M. Flotats: Cyrano de Bergerac, d’Edmond Rostand (dirigida per Maurizio Scaparro, 1985), i la companyia del Teatro de Bellas Artes de Madrid: Un tranvía llamado deseo, de Tennessee Williams (dirigida per Juan Tamayo, 1992).
També ha participat en altres muntatges com Pel davant i pel darrere, de Michael Frayn (dirigida per Alexander Herold, 1995), pel qual rebé el premi Butaca al millor actor proncipal (1997); Dakota, de Jordi Galceran (1996) i Unes polaroids explícites, de Mark Ravenhill (2001), ambdues dirigides per Josep M. Mestres; Guys and Dolls, de Frank Loesser (dirigida per Mario Gas,1998); Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu i Ricard Salvat (dirigida per Salvat, 2002), i Hysteria, de Terry Johnson (dirigida per John Malkovich, 2004). També ha intervingut en nombrosos telefilms i pel·lícules: El coronel Macià, de Josep M. Forn (2007); Havanera 1820 (1992), d’Antoni Verdaguer; Monturiol, el senyor del mar (1993), de Francesc Bellmunt; El juego del ahorcado (2008), de Manuel Gómez Pereira; Xtrems (2009), de la qual fou també guionista i director junt amb Joan Riedweg, amb qui també dirigí Desclassificats (2013), a partir de l’obra teatral homònima coprotagonitzada per ell l’any anterior, i Morir en 3 actes (2011), de David Pujol.
Des de la segona meitat de la dècada de 2000 s’ha incorporat a la producció i la direcció escènica d’obres que sovint també protagonitza. Cal esmentar Mentiders, d’Anthony Neilson (2005); Pels pèls, de Paul Pörtner (2006); Ex, de Pierre Palmade i Muriel Robin (2008); Una maleta, dues maletes, tres maletes (2008), de Claude Magnier, i les adaptacions teatrals del film 39 esglaons d’Alfred Hitchcock (2011) de la novel·la de Sándor Márai L'última trobada (2014) i Jane Eyre: una autobiografia (2016), adaptació de la novel·la de Charlotte Brönte per la qual el 2017 guanyà el premi Butaca al millor actor de repartiment. És també un actor destacat de sèries de televisió (Mirall trencat, 2002; Ventdelplà, 2008-10; Isabel, 2014). Ha rebut, entre d’altres, el premi de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya al millor actor de cinema (1993), el premi Butaca (1997) i el premi Teatre BCN (2003).