L’abellaïta, considerada un cas típic de mineral de nova formació de l’Antropocè, no existia a la natura fins que una activitat minera en facilità l’aparició. Fou trobat per primera vegada a la mina Eureka de Castellestaó, a la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), dedicada a l’extracció d’urani fins a la dècada de 1970. En aquest cas, el mineral es forma per l’exudació i precipitació d’aigües meteòriques enriquides en sodi i plom a les parets de la mina. Joan Abella, gemmòleg i especialista en diamants de la Universitat de Barcelona, fou qui descobrí aquest nou mineral, i Jordi Ibáñez, director científic del servei de difracció de raigs X (DRX) de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC) fou qui l’identificà.
f
Mineralogia i petrografia
Abellaïta
© Josep Soldevilla