aberració de la llum

f
Astronomia

Aberració de la llum

© fototeca.cat

Fenomen pel qual la direcció aparent en què veiem un astre és diferent de la direcció real, la qual es determina unint imaginàriament l’astre i la Terra en l’instant d’observació.

És produït pel fet que la Terra es mou amb una velocitat que no és negligible respecte al valor finit de la velocitat de la llum. Els diferents moviments d’un observador solidari a la Terra determinen les diferents aberracions. Així, el moviment amb el conjunt del sistema solar determina l'aberració secular. El moviment de rotació al voltant de l’eix terrestre determina l'aberració diürna, que presenta un valor màxim de 0,32’. La més important és, però, l'aberració anual, deguda al moviment de translació de la Terra al voltant del Sol. En aquest cas, si φ és l’angle que la direcció aparent de l’astre forma amb la direcció del moviment de la Terra (ν), l'angle d’aberració és Δφ=(v/c) sin φ. El valor màxim es produeix quan la llum es rep perpendicularment a la direcció del moviment terrestre (φ=90º), i s’anomena aleshores constant d’aberració: κ = v/c = 20,496’. L’aberració mínima es produeix quan la llum es rep en la direcció del moviment terrestre (φ= 0 Δφ = 0). L’aberració de la llum fou descoberta el 1727 per James Bradley, el qual afirmà que certs desplaçaments estel·lars anòmals eren deguts a la composició del moviment de la Terra amb la velocitat de la llum, i no pas a la paral·laxi.