Emplaçada en una península de l’albufera d’Ebrié, l’obertura del canal de Vridi el 1950 convertí la ciutat en port d’aigua profunda el hinterland del qual s’estén fins al Níger. La ciutat, que ha crescut de pressa gràcies al port (tenia 26.000 h el 1937), consta de tres parts: Le Plateau, centre d’afers; Adjamé, barri industrial i d’habitatge; i, a l’illa de Petit Bassam, el raval de Treichville. Centre industrial: laminació d’alumini, indústria química, construcció mecànica, refinatge de petroli. Elaboració i comerç de productes agraris de la regió: fusta, cafè, cacau, pinya tropical, plàtans, oli de palma. Abidjan té una universitat (fundada el 1964), un museu i un aeroport internacional (aeroport de Port-Bouët). Abidjan fou la capital de la colònia francesa de Costa d’Ivori (1934) i de l’estat quan aquest esdevingué independent (1960). El 1983 la capitalitat de l’estat fou transferida a Yamoussoukro. Seu episcopal catòlica, la seva catedral (1985) és una de les més grans del món.