Inclou processos de fusió i de sublimació. L’ablació depèn de: la radiació solar modificada per l'albedo (el glaç ennegrit per les morenes, d'albedo més feble, fon més); la calor transmesa per la pluja i pels corrents d’aigua de fusió; la temperatura i el moviment de l’aire (el föhn és un agent d’ablació poderós); la boira, que forneix calories per condensació del vapor en contacte amb la superfície freda del glaç i que pot impedir el regel nocturn. En latituds mitjanes, per exemple als Pirineus, l’ablació guarda correlació sobretot amb les temperatures màximes diàries del final de primavera a l’inici de tardor. En latituds altes, com a Islàndia o a l’Antàrtida, en condicions de temperatura de l’aire inferiors a 0º C, la sublimació és el procés habitual; el cicle anual de l’ablació assoleix el màxim després del solstici (pel juliol, a l’hemisferi nord).
f
Geologia