abnegació

f

Religió

Concepte bíblic que expressa negació d’un mateix en bé dels altres, i acceptació de la mort com a condició d’un segur retorn a la vida.

Hom el troba, també, en d’altres religions i filosofies: a l’hinduisme, per exemple, constitueix el quart estadi de perfecció (āśrama), que comporta un estat de renunciament a tot (sannyārama). En el sentit de sacrifici purament intern, silenciós i invisible, la forma d’abnegació que apareix a l’hinduisme, apareix semblantment en l’hel·lenisme tardà, des de Plotí.