És autor de diverses traduccions de l’àrab a l’hebreu, tals com El llibre dels preceptes de Maimònides, del qual fou partidari entusiasta, El llibre dels elements d’Iṣḥaq Israelí, El llibre de la poma, obra atribuïda a Aristòtil, i Balança de la justícia d’al-Gāzzalī. Però la seva fama prové de la refosa que féu, en prosa rimada, de la llegenda aràbiga de Buda, coneguda per Barlaam i Josafat, que intitulà Ben ha-mélek wě ha-nazir (‘El fill del rei i el monjo’). L’obra és estructurada en forma de maqāma, plena de sentències morals i contes intercalats. Consta de vint-i-un capítols que segueixen la versió grega del Barlaam, i d’altres catorze que semblen originals de l’autor.