Fou professor de quadrivi a Salamanca i probablement també a Saragossa. L’any 1492 emigrà a Portugal, on fou astrònom i cronista dels reis Joan II i Manuel. Expulsats també els jueus de Portugal, emigrà a Turquia i s’establí finalment a Damasc. La seva obra històrica Séfer ha-yuḥasin (‘Llibre de les genealogies’, impresa a Constantinoble el 1566 i traduïda al llatí el 1587), comprèn les biografies dels savis jueus des de l’època dels tannaïtes i és, alhora, una síntesi d’història universal des de la creació fins al segle XV. És autor de diverses obres astronòmiques en hebreu i aljamia, tals com Hibbur ha-gadol (‘Compilació Magna’), traduïda al llatí amb el títol Expositio tabularum, i un Almanach perpetuum. Com a astròleg, escriví un tractat de les influències del cel, seguint els models de l’astrologia mèdica aràbiga, i l’obra Mispeté ha-istagninim (‘Judicis dels astròlegs’), amb dades per als anys 1518 a 1524. A Tunis va escriure unes addicions lexicogràfiques al diccionari talmúdic de Natan ben Yěḥiel.