Normalment, l’absentisme laboral és calculat com a percentatge d’hores perdudes respecte al total de dies o hores de treball d’un any, o bé del nombre de dies per any respecte al nombre total de dies feiners de l’any. Cal distingir, però, entre l’absentisme produït per accidents de treball, maternitat o llarga malaltia, que resta més o menys estable, amb l’absència del treball atribuïda a malalties curtes, que és el que, en els països occidentals industrialitzats, ha experimentat un increment progressiu i continuat d’ençà que va acabar la Segona Guerra Mundial. Els sociòlegs que han estudiat el fenomen el consideren una mena de resposta psicològica causada per la insatisfacció de treballs excessivament atomitzats, monòtons i poc creatius. Per tal de combatre l’absentisme s’han assajat diversos sistemes, des del canvi en l’organització del treball (recomposició de tasques, corresponsabilització en la feina, equips de treball, etc), fins a diversos sistemes de motivació positiva (estímuls, primes) i negativa (penalitzacions econòmiques, sancions laborals, etc).
m
Sociologia
Economia