absolut
| absoluta

adj
Filosofia

Independent o incondicionat, que porta en si la pròpia raó d’ésser.

La idea, segons l’idealisme absolut, el Jo, segons Fichte, o l’Esperit, segons Hegel, constitueixen un Absolut en el qual subjecte i objecte, fenomen i cosa en si, i en general tots els moments parcials de la realitat, resten reabsorbits. Per al pensament científic i empirista, no hi ha res que sigui independent i incondicionat.