absolutisme

m
Política

Sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitacions de tipus jurídic.

Bé que no sempre ha adoptat formes monàrquiques, la forma més usual de l’absolutisme ha estat la monàrquica, com la dels segles XVII i XVIII. No hi ha un cos unificat de doctrina de l’absolutisme. Hobbes, el pensador més important d’aquest corrent, basà la seva concepció sobre un individualisme laic i utilitari i una concepció pessimista de la condició humana, que ve a justificar la necessitat d’un ordre polític per submissió. Bossuet fonamentà l’altre corrent important de l’absolutisme en la tradició i en la providència. Amb l’accessió del liberalisme, aquest corrent remarcà l’aspecte de tradició (Joseph de Maistre, Louis de Bonald) i originà el tradicionalisme modern. L’absolutisme parteix de la creença que aquell qui exerceix el poder exerceix la sobirania total (i hom identifica així rei amb sobirà). De tota manera, el poder reial no fou mai completament absolut perquè, a part les limitacions de fet, les corts o parlaments imposaren unes certes limitacions (en l’aspecte fiscal, especialment).