abstracció

f

Filosofia

Procés mental mitjançant el qual alguns dels elements que constitueixen una realitat concreta són destriats dels altres i considerats separadament.

Més particularment, hom anomena així el procés que separa els aspectes accidentals, individuals o contingents dels essencials, universals o necessaris. Per exemple, la geometria fa abstracció dels colors i tota altra propietat que no sigui l’extensió.