Fou professor a Lahore, Cambridge i Londres. Fundà (1964) el Centre Internacional de Física Teòrica de Trieste, orientat especialment a la formació de científics del Tercer Món. Es dedicà a la física de partícules, contribuint a la teoria de renormalització del camp electromagnètic i a la creació d’un model d’unificació de les interaccions feble i electromagnètica, aportació que obria el camí cap a una síntesi més vasta. Per aquest darrer treball rebé el premi Nobel de física del 1979, compartit amb S. Glashow i S. Weinberg. Fou un destacat lluitador contra l’armamentisme i la cursa nuclear. El 1990 rebé el Premi Internacional Catalunya.