Fou cap de l’hospital fundat (918) a Bagdad per al-Muqtadir i juntament amb Avicenna fou el metge més important entre els de l’edat mitjana. Autor de nombrosos escrits mèdics, el més conegut és el Kitāb al-Hāwī , traduït al llatí amb el nom de Continens, l’enciclopèdia mèdica utilitzada a Europa fins al s XVI. Més reduït és el Kitāb al-Manṣūrī , en deu llibres, exposició global dels coneixements de l’època. Les seves aportacions al progrés de la medicina radiquen en l’exactitud en les descripcions clíniques i en la valoració dels coneixements de l’alquímia en la terapèutica, valorant més l’observació del malalt que no pas les descripcions teòriques dels texts clàssics. Dins el camp de la filosofia (en què escriví més de quaranta obres) negà la possibilitat de conciliar el pensament filosòfic i la religió.