Successor del seu germà Abu-l-'Abbās al-Saffāḥ, lluità contra els descendents d’'Alī i els prengué Medina el 762; el mateix any començà l’edificació de Bagdad, on traslladà la cort. Durant el seu regnat, Al-Andalus musulmana es proclamà independent amb ‘Abd-al-Raḥman I, i el 770 el nord d’Àfrica es revoltà contra ell. Reprengué la guerra contra Bizanci, però no progressà gaire en la conquesta territorial. Consolidà l’estat abbassí tot afavorint la influència persa en la seva administració. Edificà també al-Hilla i engrandí Al-Basra i Kūfa. Impulsà la cultura i feu traduir a l’àrab diverses obres gregues.