Abū-l-‘Alā’ Zuhr

(Dénia, ? — Còrdova, 1131)

Metge de l’últim sobirà abbadita de Sevilla, al-Mu‘tamid.

Continuà la tradició mèdica de la família dels Ibn Zuhr d’origen xativí, iniciada pel seu pare Abū Marwān ‘Abd al-Malik. Amb l’arribada dels almoràvits a Al-Andalus es convertí en visir del conqueridor Yūsuf ibn Tašfīn (per això fou conegut amb el nom llatí d'Alguazir Albuleizor). És autor de diversos tractats de medicina; el més conegut és la Taḏkira (‘Memoràndum’), on tracta de qüestions clíniques, terapèutiques i dietètiques, escrita per a l’aprenentatge del seu fill, també metge, Abū Marwān ibn Zuhr. De la seva obra literària només s’han conservat alguns fragments.