Abū-l-Qāsim Muḥammad ibn Ismā‘īl ibn ‘Abbād

(?, ? — ?, 1042)

Cadi de Sevilla, primer membre de la dinastia dels abbadites, que governà la taifa de Sevilla fins a la fi del s XI.

L’any 1023, aprofitant les lluites internes del califat de Còrdova, s’havia declarat independent a Sevilla. Per tal de reforçar la seva posició politicoreligiosa fomentà la ficció del retorn del califa difunt Hišām II. Atacà diverses vegades les taifes berbers, política continuada pel seu fill al-Mu'tadid.