Molt jove es traslladà a Bagdad, on estudià amb el metge nestorià Yuhanna ibn Haylān i conegué l’escola d’aristotèlics cristians. Al llarg de la seva vasta obra intentà de demostrar que la filosofia grega era suficient per a proporcionar explicacions vàlides a l’islam. Comentarista d’Aristòtil, identificà la doctrina d’aquest amb la de Plató considerant que llurs aparents divergències derivaven dels mètodes seguits per ambdós. Autor de nombroses monografies sobre lògica, física, metafísica, ètica i política, les seves obres polítiques són inspirades per la República de Plató ( Les opinions dels habitants de l’Estat perfecte i Sobre el govern polític ). El seu Iḥ ṣā’ al-'ulūm (‘Inventari de les ciències’) fou traduït al llatí per Gherardo da Cremona i fou editat per González Palencia (Madrid, 1932). Escriví un llibre sobre música, que constitueix l’exposició més important de la teoria musical a l’edat mitjana. Influí especialment sobre Avicenna, Ibn Baǧǧa, Averrois i Maimònides.