Delegat de l’OAP a Bagdad, el 1974 s’enfrontà a Yasser Arafat quan aquest acceptà negociar amb Israel. Se li atribuïren les morts de diversos dirigents de l’OAP, atemptats contra ciutadans israelians i un de fallit contra el mateix Arafat. Vinculat inicialment a Al-Fatah, l’abandonà per fundar el Consell Revolucionari d’Al-Fatah, grup minoritari protegit per Líbia, Síria i l’Iraq, al qual, entre el 1975 i el 1990, se li atribuïren 900 assassinats aproximadament, entre els quals hi havia el de l’ambaixador israelià a la Gran Bretanya (1982), que provocà la invasió israeliana del Líban, a més dels atemptats als aeroports de Roma i Viena del 1985. Refugiat a Bagdad des del 1998 (tot i que el govern iraquià mai no ho reconegué), les circumstàncies de la seva mort restaren confuses.