Consta de dos espeus (temples rupestres) del regnat de Ramsès II: el gran, consagrat als déus Amon i Ra-Harakté, i el petit, dedicat a la deessa Hathor. Ambdós temples són un exponent clar de les tendències artístiques i dels defectes que prevalgueren en l’art egipci a partir d’aquest regnat, en especial durant la resta del període ramèssida: monumentalisme, rutina en la concepció i matusseria en l’execució, com en el cas dels relleus, bé que algunes composicions, com la de la batalla de Kadeš, han estat ben concebudes.
Amb la intervenció de la UNESCO, ambdós foren salvats (1963-66) de les aigües del Nil, en ascensió a causa de la nova resclosa d’Aswān, a base de traslladar-los, en blocs, 64 m més amunt, on foren reconstruïts el 1968 en un habitacle artificial molt semblant a l’original.