abús de confiança

m

Dret penal

Acte il·lícit comès tot violant deures especials de lleialtat derivats de lligams entre l’autor i la víctima, talment que aquell s’aprofita de les facilitats que aquesta relació comporta.

Així, el qui s’aprofita d’una amistat, d’una relació de treball, d’un parentiu, etc. En algunes legislacions, com l’espanyola, cometre un delicte amb abús de confiança constitueix una circumstància agreujant de la responsabilitat penal; en d’altres, contribueix a configurar un delicte més greu (el furt amb abús de confiança constitueix, en alguns estats, robatori).