Amic d’Ernst Cassirer i pròxim al seu pensament, en oposició al formalisme aleshores imperant, treballà en un nou mètode de lectura de l’obra d’art, la iconologia, que s’interessava pels continguts i els significats de les imatges, les quals eren transcendides i utilitzades com a fonts històriques per a reconstruir la cultura d’una societat i un període determinats. Fundà i dirigí a casa seva, a Hamburg, una biblioteca d’història de la cultura, amb material iconogràfic i especialitzada sobretot en el Renaixement italià, la qual esdevingué una institució de recerca activa i interdisciplinària (traslladada a Londres el 1933, en ocasió del nazisme: Warburg Institute), on treballaren i es formaren en l’àmbit metodològic de la iconologia estudiosos com F.Saxl, E.Panofsky, R.Klibansky, R.Wittkower, E.Gombrich, etc.