acaballes

acabances
f
pl
Etnografia

Cerimònies, festes o commemoracions, generals a tots els països mediterranis, que celebren l’acabament dels grans cicles de l’any agrícola, sobretot la sembra i la sega.

Corresponen als temps que precedeixen els solsticis d’hivern i d’estiu i coincideixen sovint amb les dates de retorn i de partença del pasturatge transhumant. Consisteixen en complexos rituals de diversa mena, provinents dels ritus de fertilitat i de culte a l’esperit del gra, sovint de caràcter festiu i desimbolt. Als Països Catalans, les acaballes de la sembra s’escauen entre l’equinocci de tardor i el solstici d’hivern; de caràcter marcadament domèstic, atès el clima, hi són relacionats costums com la fecundació de les cabres i la matança del porc (primera quinzena de novembre). Les cerimònies màgiques d’expulsió i conjur dels esperits malignes són l’origen de les celebracions populars entorn de Tots Sants, de Difunts i dels rituals d’advent. L’ofrena de les primícies (blat, vi) és relacionada amb antics cultes (Demèter, Dionís). Les acaballes de la sega, celebrades al juny i juliol segons les comarques, tenen un to més extern i participen d’una manera més vistent dels rituals de fecundació i de fertilitat.