acàcia

Acacia sp (nc.)
f
Botànica

Acàcia (A. senegal), a Kenya

© Fototeca.cat

Gènere d’arbres i arbusts, de la família de les mimosàcies, de fulles generalment compostes, flors agrupades en glomèruls, i fruits en llegum.

Moltes espècies tenen espines, dins les quals, en alguns casos (p. ex.: A. cornigera), viuen formigues en consorci. Les acàcies, difoses per les terres calentes de tot el món, són especialment abundants a la sabana d’Àfrica i d’Austràlia, i a moltes illes polinèsiques. Nombroses espècies d’acàcies cultivades o silvestres forneixen productes industrials importants. L’A. senegal, l’A. verek i altres espècies veïnes d’Àfrica i d’Aràbia donen les diverses varietats de goma aràbiga. L’escorça de l’A. nilotica (escorça de “babul”) és emprada a les adoberies de l’Índia i els seus llegums i els d’espècies pròximes s’utilitzen a les del Sudan, Egipte i el Senegal. Són també riques en tanins les escorces de nombroses acàcies originàries d’Austràlia i de Tasmània i molt especialment la de l’A. decurrens varietat mollis, de la qual hi ha extensíssimes plantacions, sobretot a la República Sud-africana, a Kenya i al Brasil. La fusta de l’A. catechu, espècie abundant a l’Índia, a Birmània i a la Xina, dona el caixú, un dels materials tànnics i colorants naturals utilitzats de més antic. La fusta d’algunes espècies d’acàcia és apreciada en ebenisteria i en carrosseria per la seva facilitat de polit perfecte, com p. ex., l’acàcia de fusta negra [Acacia melanoxylom, família de les mimosàcies]; s’usa també, per la seva duresa, en la fabricació de culates per a les armes de foc. Moltes espècies del gènere són cultivades en jardineria i conreades en parcs i avingudes. Tal és el cas de l’acàcia de flor groga [Tipuana speciosa, família de les papilionàcies] (tipuana), l’acàcia de ganivet [Acacia cultriformis, família de les mimosàcies], l’acàcia del Japó [Sophora japonica, família de les papilionàcies] (sòfora), l’acàcia de Rússia [Caragana sp., família de les papilionàcies] (caragana), l’acàcia de tres punxes [Gleditsia triacanthos, família de les cesalpiniàcies], arbre ornamental de flors blanques agrupades en petits panículs eriçats d’espines ramificades i fortes, i l’acàcia xinesa [Gleditsia sinensis, família de les cesalpiniàcies]. Tanmateix els jardiners donen el nom de mimosa a moltes Acacia cultivades, i al migjorn valencià hom construeix tanques amb l’aromer (A. farnesiana), que arriba a trobar-s’hi naturalitzat.