acadèmia

f
Entitats culturals i cíviques

Societat literària, artística o científica, generalment fundada o aprovada i reglamentada i sostinguda per l’autoritat pública, constituïda per a l’avançament de les lletres, de les arts o de les ciències, o d’una ciència o art, mitjançant la recepció i discussió de treballs i comunicacions dels seus membres, l’execució o el sosteniment d’investigacions, l’edició de publicacions científiques, la concessió de premis, etc.

Les acadèmies actuals provenen dels intents de restauració de la cultura clàssica propis del Renaixement, especialment de l’italià. Inspirant-se en el nom il·lustre de l’Acadèmia de Plató i en la idea que hom se’n feia a través dels Diàlegs i arran de les sovintejades reunions d’erudits, lletraferits i mecenes, nasqueren al segle XV les primeres acadèmies modernes, de caràcter filosòfic com l’Academia Platonica, de Florència, o bé arqueològic i filològic, com l’Academia Romana (dita també Pomponiana), l’Academia Alfonsina (dita després Academina Pontaniana), de Nàpols, i l’Academia Aldina, de Venècia. L’acadèmia humanística del quatre-cents donà lloc, al segle següent, a l’acadèmia literària que s’escampà per Itàlia i després per tot Europa amb exuberància difícilment compatible amb una alta qualitat i amb denominacions sovint grotesques o humorístiques (acadèmies dels Apatisti, Umidi, Intrepidi, Inquieti, Incerti, Accesi, etc.).

El segle XVII veié el naixement o l’afermament d’algunes de les acadèmies de més transcendència cultural, la majoria subsistents, com l’Accademia della Crusca, de Florència (1582), la Fruchtbringende Gesellschaft, de Weimar (1617), i l’Académie Française, de París (1635), i sobretot les primeres dedicades a les ciències, com l’Accademia Nazionale dei Lincei, de Roma (1603), l’Academia Naturae Curiosorum, de Schweinfurt (1652), l’Accademia del Cimento, de Florència (1657), i la Royal Society, de Londres (1662). Al segle XVIII continuà l’expansió del moviment acadèmic, que, en general, seguí el model francès, com en el cas de la Real Academia Española, de Madrid (1714), entre les filològiques, la Societas Regia Scientiarum, de Berlín (1700) (actualment, Akademie der Wissenschaften der DDR), entre les científiques.

Durant els segles XIX i XX els països que han accedit a la independència han constituït acadèmies de les diverses especialitats o de caràcter general, segons l’exemple europeu. Les principals acadèmies generals o de tipus humanístic estan associades dins la Unió Acadèmica Internacional (1919). Cal notar que institucions similars en l’orientació i en el funcionament a les acadèmies duen, però, d’altres denominacions com societat o institut. La idea d’associar les diverses acadèmies especialitzades en una estructura unitària portà, a França, després de la supressió, l’any 1793, de l’Institut de France, dividit en classes que reprengueren llur antiga denominació d’acadèmia en l’època de la Restauració, tot continuant integrades en l’Institut de France. Aquest exemple ha estat seguit a d’altres països, sigui agrupant les acadèmies existents, sigui amb fundacions noves (com l’Institut d’Estudis Catalans). A molts estats (URSS, Romania, països escandinaus, etc.) hom ha donat a aquestes institucions el nom d’acadèmia.

Malgrat les diferències de tradició i les diverses èpoques de llur fundació, les acadèmies de tipus occidental es caracteritzen en general pel numerus clausus de llurs integrants, dits acadèmics de número o numeraris, que solen ésser vitalicis i als quals sovint hom afegeix un cert nombre d’acadèmics corresponents, domiciliats fora del punt de residència de la institució, pel sistema de cooptació pel qual es renoven i pel cerimonial de recepció de nous membres, durant el qual el nou integrant glossa els mèrits de qui l’ha precedit en la cadira que ve a ocupar. Les acadèmies, després d’haver complert una funció important en el desenvolupament de les ciències, han estat substituïdes en llur funció capdavantera per altres institucions científiques més adequades al ritme de creixement i als mètodes del coneixement científic modern i han subsistit com a cossos honorífics la pertinença als quals corona tota una carrera científica. Moltes, però, continuen prestant amb llurs recerques i publicacions importants serveis a la ciència.

Principals acadèmies del món

estat institució seu any de la fundació1
Alemanya Akademie der Wissenschaften in Göttingen Göttingen 1751
Akademie der Wissenschaften und der Lieteratur zu Mainz Magúncia 1949
Bayerische Akademie der Wissenschaften Munic 1759
Heidelberg Akademie der Wissenschaften Heidelberg 1909
Akademie der Wissenschaften zu Berlin Berlín 1700
Argentina Academia Argentina de Letras Buenos Aires 1931
Academia Nacional de Bellas Artes Buenos Aires 1936
Austràlia Royal Australian Academy of Science Canberra 1954
Àustria Österreichische Akademie der Wissenschaften Viena 1847
Bèlgica Académie Royale des Sciences des Lettres et des Beaux Arts de Belgique Brussel·les 1772
Brasil Academia Brasileira de Letras Rio de Janeiro 1897
Bulgària Bulgarska na Naukite Sofia 1869
Canadà Royal Society of Canada Ottawa 1882
Colòmbia Academia Colombiana de Lengua Bogotà 1871
Cuba Academia de Ciencia de Cuba l’Havana 1962
Dinamarca Kongelige Danske Videnskabernes Selskab Copenhaguen 1742
Egipte Institut d’Égypte el Caire 1798
Eslovàquia Slovenská Akadémia Vied Bratislava 1953
Espanya Euskaltaindia Bilbao 1919
Institut d’Estudis Catalans Barcelona 1907
Real Academia de Bellas Artes de San Fernando Madrid 1744
Real Academia de Ciencias Exactas Físicas y Naturales Madrid 1657
Real Academia de Ciencias Morales y Políticas Madrid 1857
Real Academia de Jurisprudencia y Legislación Madrid 1730
Real Academia de la Historia Madrid 1738
Real Academia Española Madrid 1714
Real Academia Española de Farmacia Madrid 1589
Real Academia Galega la Corunya 1906
Real Academia Nacional de Medicina Madrid 1732
Estats Units d’Amèdica American Academy of Arts and Sciences Cambridge 1780
American Geographical Society Nova York 1852
American Philosophical Society Filadèlfia 1743
National Academy of Sciences Washington 1863
Smithsonian Institution Washington 1846
Finlàndia Suomen Akatemia Hèlsinki 1947
Suomen Tiedeseura Hèlsinki 1838
França Académie des Beaux-Arts París 1795
Académie des Inscriptions et Belles-Lettres París 1663
Académie des Sciences París 1666
Académie des Sciences Morales et Polítiques París 1795
Académie Française París 1635
Gran Bretanya British Academy Londres 1901
Royal Academy of Arts in London Londres 1768
Royal Institution of Great Britain Londres 1799
Royal Scottish Academy Edimburg 1826
Royal Society Londres 1660
Royal Society of Edimburg Edimburg 1783
Grècia Akadimia Athinon Atenes 1926
Hongria Magyar Tudományos Akadémia Budapest 1825
Índia Asiatic Society of Bombay Bombai 1804
Irlanda Irish Academy of Letters Dublín 1932
Royal Irish Academy Dublín 1786
Israel Acadèmia de Ciències i Humanitats Jerusalem 1959
Itàlia Accademia Nazionale dei Lincei Roma 1603
Accademia della Crusca Florència 1582
Accademia Nazionale di San Luca Roma s. XV
Iugoslàvia Srpska Akademija Nauka i Umetnosti Belgrad 1886
Japó Academia Japonesa Tòquio 1879
Mèxic Academia Mexicana de la Lengua Mèxic 1875
Sociedad Mexicana de Geografía i Estadística Mèxic 1833
Noruega Norske Videnskaps-Akademi, det Oslo 1857
Països Baixos Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen Amsterdam 1808
Polònia Polska Akademia Nauk Varsòvia 1872
Portugal Academia das Cièncias de Lisboa Lisboa 1779
Academia Portuguesa da História Lisboa 1720
República Txeca Československá Alkademie Vĕd Praga 1784
Romania Academia Republicii Socialiste România Bucarest 1866
Rússia Acadèmia de Belles Arts de Rússia Moscou 1757
Acadèmia de Ciències de Rússia Moscou 1725
Sud-àfrica Royal Society of South Africa Ciutat del Cap 1877
Suècia Kungl. Vetenskapsakademien Estocolm 1739
Svenska Akademien Estocolm 1786
Veneçuela Academia Venezolana de la Lengua Caracas 1882
Xile Academia Chilena de la Lengua Santiago 1885
Xina Acadèmia Xinesa de Cièncias Pequín 1949
1 Les dates fan referència a la fundació de la institució original