Les acadèmies actuals provenen dels intents de restauració de la cultura clàssica propis del Renaixement, especialment de l’italià. Inspirant-se en el nom il·lustre de l’Acadèmia de Plató i en la idea que hom se’n feia a través dels Diàlegs i arran de les sovintejades reunions d’erudits, lletraferits i mecenes, nasqueren al segle XV les primeres acadèmies modernes, de caràcter filosòfic com l’Academia Platonica, de Florència, o bé arqueològic i filològic, com l’Academia Romana (dita també Pomponiana), l’Academia Alfonsina (dita després Academina Pontaniana), de Nàpols, i l’Academia Aldina, de Venècia. L’acadèmia humanística del quatre-cents donà lloc, al segle següent, a l’acadèmia literària que s’escampà per Itàlia i després per tot Europa amb exuberància difícilment compatible amb una alta qualitat i amb denominacions sovint grotesques o humorístiques (acadèmies dels Apatisti, Umidi, Intrepidi, Inquieti, Incerti, Accesi, etc.).
El segle XVII veié el naixement o l’afermament d’algunes de les acadèmies de més transcendència cultural, la majoria subsistents, com l’Accademia della Crusca, de Florència (1582), la Fruchtbringende Gesellschaft, de Weimar (1617), i l’Académie Française, de París (1635), i sobretot les primeres dedicades a les ciències, com l’Accademia Nazionale dei Lincei, de Roma (1603), l’Academia Naturae Curiosorum, de Schweinfurt (1652), l’Accademia del Cimento, de Florència (1657), i la Royal Society, de Londres (1662). Al segle XVIII continuà l’expansió del moviment acadèmic, que, en general, seguí el model francès, com en el cas de la Real Academia Española, de Madrid (1714), entre les filològiques, la Societas Regia Scientiarum, de Berlín (1700) (actualment, Akademie der Wissenschaften der DDR), entre les científiques.
Durant els segles XIX i XX els països que han accedit a la independència han constituït acadèmies de les diverses especialitats o de caràcter general, segons l’exemple europeu. Les principals acadèmies generals o de tipus humanístic estan associades dins la Unió Acadèmica Internacional (1919). Cal notar que institucions similars en l’orientació i en el funcionament a les acadèmies duen, però, d’altres denominacions com societat o institut. La idea d’associar les diverses acadèmies especialitzades en una estructura unitària portà, a França, després de la supressió, l’any 1793, de l’Institut de France, dividit en classes que reprengueren llur antiga denominació d’acadèmia en l’època de la Restauració, tot continuant integrades en l’Institut de France. Aquest exemple ha estat seguit a d’altres països, sigui agrupant les acadèmies existents, sigui amb fundacions noves (com l’Institut d’Estudis Catalans). A molts estats (URSS, Romania, països escandinaus, etc.) hom ha donat a aquestes institucions el nom d’acadèmia.
Malgrat les diferències de tradició i les diverses èpoques de llur fundació, les acadèmies de tipus occidental es caracteritzen en general pel numerus clausus de llurs integrants, dits acadèmics de número o numeraris, que solen ésser vitalicis i als quals sovint hom afegeix un cert nombre d’acadèmics corresponents, domiciliats fora del punt de residència de la institució, pel sistema de cooptació pel qual es renoven i pel cerimonial de recepció de nous membres, durant el qual el nou integrant glossa els mèrits de qui l’ha precedit en la cadira que ve a ocupar. Les acadèmies, després d’haver complert una funció important en el desenvolupament de les ciències, han estat substituïdes en llur funció capdavantera per altres institucions científiques més adequades al ritme de creixement i als mètodes del coneixement científic modern i han subsistit com a cossos honorífics la pertinença als quals corona tota una carrera científica. Moltes, però, continuen prestant amb llurs recerques i publicacions importants serveis a la ciència.
Principals acadèmies del món
| estat | institució | seu | any de la fundació1 |
|---|---|---|---|
| Alemanya | Akademie der Wissenschaften in Göttingen | Göttingen | 1751 |
| Akademie der Wissenschaften und der Lieteratur zu Mainz | Magúncia | 1949 | |
| Bayerische Akademie der Wissenschaften | Munic | 1759 | |
| Heidelberg Akademie der Wissenschaften | Heidelberg | 1909 | |
| Akademie der Wissenschaften zu Berlin | Berlín | 1700 | |
| Argentina | Academia Argentina de Letras | Buenos Aires | 1931 |
| Academia Nacional de Bellas Artes | Buenos Aires | 1936 | |
| Austràlia | Royal Australian Academy of Science | Canberra | 1954 |
| Àustria | Österreichische Akademie der Wissenschaften | Viena | 1847 |
| Bèlgica | Académie Royale des Sciences des Lettres et des Beaux Arts de Belgique | Brussel·les | 1772 |
| Brasil | Academia Brasileira de Letras | Rio de Janeiro | 1897 |
| Bulgària | Bulgarska na Naukite | Sofia | 1869 |
| Canadà | Royal Society of Canada | Ottawa | 1882 |
| Colòmbia | Academia Colombiana de Lengua | Bogotà | 1871 |
| Cuba | Academia de Ciencia de Cuba | l’Havana | 1962 |
| Dinamarca | Kongelige Danske Videnskabernes Selskab | Copenhaguen | 1742 |
| Egipte | Institut d’Égypte | el Caire | 1798 |
| Eslovàquia | Slovenská Akadémia Vied | Bratislava | 1953 |
| Espanya | Euskaltaindia | Bilbao | 1919 |
| Institut d’Estudis Catalans | Barcelona | 1907 | |
| Real Academia de Bellas Artes de San Fernando | Madrid | 1744 | |
| Real Academia de Ciencias Exactas Físicas y Naturales | Madrid | 1657 | |
| Real Academia de Ciencias Morales y Políticas | Madrid | 1857 | |
| Real Academia de Jurisprudencia y Legislación | Madrid | 1730 | |
| Real Academia de la Historia | Madrid | 1738 | |
| Real Academia Española | Madrid | 1714 | |
| Real Academia Española de Farmacia | Madrid | 1589 | |
| Real Academia Galega | la Corunya | 1906 | |
| Real Academia Nacional de Medicina | Madrid | 1732 | |
| Estats Units d’Amèdica | American Academy of Arts and Sciences | Cambridge | 1780 |
| American Geographical Society | Nova York | 1852 | |
| American Philosophical Society | Filadèlfia | 1743 | |
| National Academy of Sciences | Washington | 1863 | |
| Smithsonian Institution | Washington | 1846 | |
| Finlàndia | Suomen Akatemia | Hèlsinki | 1947 |
| Suomen Tiedeseura | Hèlsinki | 1838 | |
| França | Académie des Beaux-Arts | París | 1795 |
| Académie des Inscriptions et Belles-Lettres | París | 1663 | |
| Académie des Sciences | París | 1666 | |
| Académie des Sciences Morales et Polítiques | París | 1795 | |
| Académie Française | París | 1635 | |
| Gran Bretanya | British Academy | Londres | 1901 |
| Royal Academy of Arts in London | Londres | 1768 | |
| Royal Institution of Great Britain | Londres | 1799 | |
| Royal Scottish Academy | Edimburg | 1826 | |
| Royal Society | Londres | 1660 | |
| Royal Society of Edimburg | Edimburg | 1783 | |
| Grècia | Akadimia Athinon | Atenes | 1926 |
| Hongria | Magyar Tudományos Akadémia | Budapest | 1825 |
| Índia | Asiatic Society of Bombay | Bombai | 1804 |
| Irlanda | Irish Academy of Letters | Dublín | 1932 |
| Royal Irish Academy | Dublín | 1786 | |
| Israel | Acadèmia de Ciències i Humanitats | Jerusalem | 1959 |
| Itàlia | Accademia Nazionale dei Lincei | Roma | 1603 |
| Accademia della Crusca | Florència | 1582 | |
| Accademia Nazionale di San Luca | Roma | s. XV | |
| Iugoslàvia | Srpska Akademija Nauka i Umetnosti | Belgrad | 1886 |
| Japó | Academia Japonesa | Tòquio | 1879 |
| Mèxic | Academia Mexicana de la Lengua | Mèxic | 1875 |
| Sociedad Mexicana de Geografía i Estadística | Mèxic | 1833 | |
| Noruega | Norske Videnskaps-Akademi, det | Oslo | 1857 |
| Països Baixos | Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen | Amsterdam | 1808 |
| Polònia | Polska Akademia Nauk | Varsòvia | 1872 |
| Portugal | Academia das Cièncias de Lisboa | Lisboa | 1779 |
| Academia Portuguesa da História | Lisboa | 1720 | |
| República Txeca | Československá Alkademie Vĕd | Praga | 1784 |
| Romania | Academia Republicii Socialiste România | Bucarest | 1866 |
| Rússia | Acadèmia de Belles Arts de Rússia | Moscou | 1757 |
| Acadèmia de Ciències de Rússia | Moscou | 1725 | |
| Sud-àfrica | Royal Society of South Africa | Ciutat del Cap | 1877 |
| Suècia | Kungl. Vetenskapsakademien | Estocolm | 1739 |
| Svenska Akademien | Estocolm | 1786 | |
| Veneçuela | Academia Venezolana de la Lengua | Caracas | 1882 |
| Xile | Academia Chilena de la Lengua | Santiago | 1885 |
| Xina | Acadèmia Xinesa de Cièncias | Pequín | 1949 |
| 1 Les dates fan referència a la fundació de la institució original | |||