Aquest cedí algunes sales desocupades de la universitat literària per a la seva instal·lació. El 1768 adoptà l’actual denominació per un privilegi del rei Carles III, el qual nomenà els seus professors “acadèmics de mèrit”. Durant el s. XVIII, als estudis d’escultura i pintura foren afegits l’estudi de flors, ornaments i altres dissenys adequats als teixits (1778) i l’ensenyament de l’arquitectura (1790). Fou reorganitzada el 1849 i el 1857. Consta de 27 membres numeraris. Fou la més important de la Península després de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid. Integrada al començament per artistes tan destacats com els Vergara i els Camarón, Benet Espinós, Manuel Tolsà o Vicent López, ha continuat acollint els millors representants de l’art valencià. A més de les activitats pedagògiques, el 1813 fou encarregada de la constitució del museu de pintures, que quedà definitivament establert des del 1838; disposa d’un important fons de pintura valenciana medieval i moderna. Entre les seves nombroses publicacions sobresurt la revista Archivo de Arte Valenciano
, iniciada el 1915.
Façana de l' Acadèmia de Belles arts de Sant Carles
, València
© Fototeca.cat
Acadèmia de Santa Bàrbara
, gràcies a la iniciativa d’Ignasi i de Josep Vergara i amb l’ajuda d’alguns regidors del municipi.