Les acadèmies musicals tenen el seu origen en les acadèmies del Renaixement, de caràcter general. A partir del segle XV, però, sobretot, del XVII, en foren creades d’especialment dedicades a la música. D’Itàlia foren particularment importants: a Verona, l’Accademia degl’Incadenati (1500) i l’Accademia Filarmonica (1543 i 1545), fusionades el 1564; a Florència, l’Accademia o Camerata Fiorentina, fundada per Giovanni Bardi el 1568, que cultivà la nova forma musical del recitar cantando monòdic; a Venècia, l’Accademia della Fama (1558); a Arezzo, l’Accademia dei Discordi (1623), especialment dedicada al cultiu del cant; a Roma, l’Accademia di Santa Cecilia o Congregazione dei Musici di Roma, fundada pel papa Pius V el 1566, que encara subsisteix, i l’Accademia degli Accesi, de la segona meitat del segle XVI, i l’Accademia dei Filomusi, creada el 1622 com a successora de l’Accademia dei Floridi (1615); a Ferrara, l’Accademia degl’Intrepidi (1600). A França fou fundada l’Académie Royale de Musique, de París (1669), per afavorir l’òpera en llengua francesa, en la qual intervingueren Lulli, Rameau, Gluck; actualment és anomenada Académie Nationale de Musique. A Alemanya, una de les acadèmies musicals més antigues fou la Sozietät der Musicalischen Wissenschaften, de Leipzig, de la qual foren membres Telemann, Händel, J.S. Bach. A Anglaterra fou creada el 1726 l’Academy of Ancient Music, de Londres, que cessà el 1792. Actualment, les grans acadèmies de caràcter general comprenen també l’estudi de la música. Algunes entitats que duen el nom d'acadèmia, com l'Academy of Music de Nova York, són empreses o teatres de representació.
f
Música