Fou coneguda també amb el nom d'Acadèmia del Carrer del Bisbe, per l’indret on es reunia. Regida segons unes constitucions que han restat inèdites, influí en la renovació científica del final del segle. En les seves sessions eren discutits no solament temes humanístics, sinó també d’altres com l’esfera, la perspectiva, els meteors, la filosofia natural i l’arquitectura militar. Membres destacats en foren el metge i botànic Gaudenci Senach i els matemàtics i astrònoms Feliu Falcó de Belaochaga, Vicent Mir i Josep Vicent del Olmo. Aquesta acadèmia marca l’evolució de les acadèmies purament literàries, com l’Acadèmia de l’Alcàsser i l’Acadèmia del Parnàs, a les estrictament científiques del final del segle XVII, cosa que indica la maduració aconseguida pels nuclis preil·lustrats valencians. El comte de l’Alcúdia morí el 1688; el 1690, el seu successor reuní a casa seva una nova Acadèmia de València, sota la presidència de Josep Ortí i Moles, que fou com una ampliació de l’anterior acadèmia del carrer del Bisbe. El 1692 Ortí fou succeït per Josep Bellvís. Resten unes relacions impreses d’exercicis acadèmics dels anys 1703, 1704 i 1705. Sembla que quedà definitivament dissolta durant la guerra contra Felip V, en la qual els acadèmics militaren al camp filipista.