D’autor anònim, segurament del final del segle V o començament del VI, és atribuït amb molta probabilitat a Romà ‘el Cantor’ (segle VI).
Consta de 24 estrofes disposades alfabèticament, d’acord amb les vint-i-quatre lletres de l’alfabet grec, organitzades en dotze grups de dues d’estances cadascun; les de nombre senar contenen una sèrie de 12 salutacions (Χαîρε, "Alegra't”), acabades sempre amb una tretzena: “Salve, esposa innupta!”.
Pel contingut, es divideix en dues parts diferenciades: Les estrofes 1-12 són de caràcter històric: anunciació a Maria, naixement i infància de Jesús. Les estrofes 13-24 són una reflexió teològica sobre Maria.
Va precedit per un kontàkion, en què la ciutat de Constantinoble dedica aquest poema a la Mare de Déu, en record del seu ajut, el 718, en l’alliberament de la ciutat gràcies a la victòria de Lleó III l’Isauri damunt els àvars que assetjaven la ciutat (718).
Fou traduït al llatí, vers el 825, per l’abat Hilduí. N'hi ha una traducció catalana de Nolasc del Molar (1961).
Molt popular, l’himne és cantat actualment per l’Església bizantina el cinquè dissabte de Quaresma.