Adoptà com a emblema un sedàs amb la llegenda Il più bel fior ne coglie (‘N'agafa la flor més bella’). El 1591 començà a redactar un Vocabolario que, publicat el 1612, obtingué diverses reedicions i ampliacions (1623, 1691, 1729-38, 1842) i un gran ressò nacional i internacional (fou pres com a model pel filòleg anglès Samuel Johnson i per les acadèmies francesa, espanyola, etc). El 1783 fou fusionada, pel gran duc Pietro Leopoldo, amb l’Accademia Fiorentina i amb l’Accademia degli Apatisti, però s’emancipà el 1811, i l’any següent li foren reconeguts uns estatuts propis. Perdurà, bé que amb vicissituds, fins al 1923, que fou reestructurada com a centre d’estudis filològics i passà a encarregar-se de l’edició crítica de texts antics i del butlletí Studi di Filologia Italiana.