Els accents gràfics més antics es troben en papirs del segle I per indicar les vocals llargues; aviat caigueren en desús. Reapareixen tímidament al segle IX; s’anaren generalitzant per a indicar les vocals tòniques (s. XI-XII) i com a signe diacrític de dues vocals iguals seguides (s. XII-XV). Les diverses menes d’accent apareixen ja abans de la impremta, i es generalitzen amb ella, però no n'és regularitzat l’ús fins a l’època moderna.
m
Escriptura i paleografia